En la transmissió hidràulica, l'oli hidràulic serveix tant com a mitjà de transmissió de potència i com a lubricant. També actua com a segellador en alguns components i dissipa la calor del sistema. Per tant, per garantir el funcionament fiable, eficient i econòmic d'un sistema hidràulic, l'oli hidràulic ha de complir els requisits següents:
1) Viscositat adequada. La viscositat indica la magnitud de la resistència a la fricció intermolecular durant el flux d'oli. Una viscositat excessiva condueix a una gran resistència, una pèrdua d'energia important i una eficiència reduïda del sistema. A més, augmenta les pèrdues sense-càrrega, provoca un augment ràpid de la temperatura i provoca altes temperatures de funcionament, fent que la cavitat sigui més probable a l'extrem d'aspiració de la bomba principal. La viscositat insuficient no garanteix una lubricació adequada dels components hidràulics, augmentant el desgast, augmentant les fuites i reduint l'eficiència del sistema.
2) Bones característiques de viscositat-temperatura. Les característiques de viscositat-temperatura es refereixen al grau en què la viscositat de l'oli canvia amb la temperatura, normalment expressada per l'índex de viscositat. Un índex de viscositat més alt significa una disminució menor de la viscositat de l'oli amb l'augment de la temperatura durant el funcionament del sistema hidràulic, evitant així fuites internes excessives. En general, l'índex de viscositat no ha de ser inferior a 90.
3) Bones propietats anti-desgast i lubricació. L'objectiu és reduir la fricció mecànica i assegurar una resistència suficient de la pel·lícula d'oli sota diferents condicions de pressió, velocitat i temperatura.
4) Alta estabilitat de la reacció química, no s'oxida ni es deteriora fàcilment. La pràctica ha demostrat que per cada augment de 10 graus de temperatura de l'oli, la velocitat de reacció química es duplica aproximadament. Els olis hidràulics amb bona estabilitat a l'oxidació són menys propensos a l'oxidació i al deteriorament durant un ús-a llarg termini, garantint una circulació normal.
5) Alta puresa; s'ha de minimitzar el contingut d'impureses mecàniques, humitat i pols.
6) Impacte mínim sobre els segells.
7) Bona demulsibilitat, no causa fàcilment escuma. La demulsibilitat es refereix a la capacitat de l'oli per evitar la formació d'una emulsió després de barrejar i agitar l'aigua, permetent que l'aigua es separi de l'oli. L'anti-escuma es refereix a la capacitat de l'oli per evitar la formació d'una emulsió després de barrejar i agitar l'aire, permetent que les bombolles d'aire es separin de l'oli. La introducció d'aigua o aire redueix el mòdul volumètric de l'oli hidràulic, augmenta la compressibilitat, retarda el funcionament dels components hidràulics i provoca fàcilment impactes i vibracions.
8) Bona prevenció de l'òxid. L'oli hidràulic recobreix la superfície de les peces, evitant l'oxidació i la corrosió.
9) Bona estabilitat al cisallament. Per millorar l'índex de viscositat de l'oli, sovint s'afegeixen polímers d'alt pes molecular com el polimetacrilat de metil i el poliisobutilè. Aquestes substàncies tenen cadenes moleculars llargues i, quan l'oli flueix a través dels buits estrets dels components hidràulics, està sotmès a forces de cisalla importants, que sovint provoquen la ruptura de la cadena molecular i una disminució de les característiques de viscositat-temperatura de l'oli.
10) El punt d'inflamació i el punt d'ignició han de complir els requisits de temperatura ambient i la volatilitat ha de ser baixa per garantir un ús segur de l'oli hidràulic.
